Encetem una nova secció a la revista Amera. Volem posar la mirada sobre l’activitat diària del poble a partir dels seus emprenedors, persones que cada dia aixequen la persiana (sigui quin sigui el seu negoci) i hi posen tot el seu esforç, no només per guanyar-se la vida, sinó també per donar un servei a la resta dels seus conciutadans.

L’Antònia aquest any ha fet 40 anys que va optar per posar el negoci a Amer. Dels nous emprenedors és la més antiga. És just, doncs, començar amb ella.

I volem començar amb l’Antònia Perea, corredora d’assegurances i propietària de l’Assessoria Amer Gestió 80, SLU.

AMERA: Antònia, ets nascuda a Amer?

Bé, soc d’Amer. Però, quan jo vaig néixer no hi havia la possibilitat d’inscriure’t al poble on vivies. T’havien d’inscriure al Registre Civil del lloc de naixement. Vaig néixer a l’Hospital Trueta, per tant en la meva partida de naixement surt que soc de Sant Gregori.

AM: Quan vas iniciar el teu negoci de corredora d’assegurances? I per què? (ets emprenedora vocacional, estaves treballant per a algú altre i volies posar-te pel teu compte…)

Realment he de dir que ser emprenedor és una vocació, si no ho portes a dins és molt difícil. Hem de tenir en compte que al principi és un seguit de problemes, dubtes i una batalla constant per arribar a tenir un sou a final de mes. De vegades, jo mateixa em plantejava si no era millor treballar per algú en nòmina que la bogeria de posar un negoci. Però bé, si en tens ganes i ets lluitador es pot aconseguir. Jo vaig començar el novembre del 1979, fa 40 anys. Tenia només 18 anys, em sembla increïble. Estava estudiant i treballant a hores en una oficina d’assegurances. Allà només es treballava per una única companyia d’assegurances. Això em preocupava, perquè aconsellàvem el nostre producte, però sabíem que al mercat n’hi havia de millors. Sentia que no aconsellava prou bé. Per això vaig voler fer-me corredora d’assegurances i no dependre de cap companyia. Tenia clar que volia aconsellar i ajudar els clients. Em va agradar el tracte amb la gent, i em motivava molt poder ajudar a resoldre dubtes i problemes que poguessin tenir.

AM: M’imagino que els inicis no devien ser fàcils.

És veritat, tot començament és difícil, però jo ho vaig fer amb tanta il·lusió que realment no recordo dificultats. Encara recordo el meu primer client, i guardo la seva fitxa. Tinc una anècdota que m’agrada molt recordar: El meu pare volia que tant la meva germana com jo estudiéssim, i quan li vaig dir que volia treballar i estudiar, es va posar les mans al cap. Però veia que me’n sortia i això el satisfeia. Un dia, va venir a visitar-me a l’oficina, i jo estava arxivant una fitxa, llavors em va mirar i es va dir “FINS QUE AQUEST ARXIVADOR NO SIGUI PLE, RES DE RES…”.

El meu pare farà 28 anys que és mort, i que feliç que seria de veure tots els arxivadors que he omplert i que treballem juntes la meva germana i jo.

AM: Com vas fer la teva clientela? Perquè no només treballes amb clients d’Amer, no?

Amb molt d’esforç, i sobretot amb molta dedicació, essent molt servicial. Per exemple, a mi no m’ha fet mandra atendre un client que ho necessiti un dissabte o un diumenge, no m’ha importat mai que fos festa o no. Amb empreses de servei això valora molt, i al dinal és un boca a boca i la gent t’ho recompensa. Encara recordo un noi (ell quan llegeixi això ho recordarà), que va venir a tocar-me el timbre a les 4 de la matinada, perquè havia tingut un petit accident i no volia despertar el seu pare. En aquell moment no em va fer gens de gràcia, la veritat, però vaig telefonar a la grua i el vaig ajudar. Sempre més ha estat client meu.

AM: En un negoci tan important és fer clients com conservar-los. Portes 40 anys fent un servei i això vol dir que els teus clients estan satisfets, què els aportes professionalment?

El tema de la fiscalitat i gestoria és senzillament treballar i ajudar la gent en el seu dia a dia. En canvi, el tema de les assegurances és francament molt delicat. En el moment que hi ha un sinistre, has d’estar molt alerta. Quan hi ha un conflicte, intento estar al costat del client assessorant i aconsellant la millor manera de portar el tema. En el tema de la contractació d’assegurances, el  fet de ser corredora em dona la tranquil·litat de poder treballar amb moltes companyies, i per tant puc buscar el producte que s’adapti millor a cada cas en particular. Fem un servei més personalitzat, i això és important per poder valorar les millors cobertures amb el millor preu. El més important per poder subsistir tants anys és no estancar-te. S’han d’anar seguint les tendències del mercat perquè les necessitats canvien, i s’han de posar més recursos per poder estar al dia i per poder créixer. Actualment, he tingut la sort de poder entrar com a associada en una de les corredories més importants en l’àmbit nacional, i això em dona molta tranquil·litat professionalment, i lògicament serà un valor afegit per als clients d’AMER GESTIÓ.

AM: I més enllà de la tasca professional?

Amistat, servei i sobretot tenir un bon equip de treball. Això és primordial. Jo estic molt contenta de totes les persones que han treballat al meu costat, i els estic agraïda. En les feines sempre hi ha una reciprocitat: Irene, Flora, Pere, Joan i jo mateixa. La veritat és que fem un bon equip i jo els tinc plena confiança, per això cada un d’ells és responsable d’una branca del negoci, la qual gestiona lliurement i estic molt satisfeta de com funcionen. No podria tenir un equip millor. Lògicament la responsable final soc jo, i compten amb mi quan alguna cosa s’encalla, o necessiten ajut. Sincerament crec que és el millor que he fet, envoltar-me d’un bon equip. Jo per la meva part he intentat ser una companya més. No oblidem que a la feina és on es passen més hores i és molt important tenir un bon ambient.

AM: I què et sembla aquesta idea que obrir un negoci o una activitat a Amer no té recorregut?

Aquesta idea em sembla irreal. Un negoci no ha de dependre només de la gent d’Amer. Actualment la gent es mou, no hi ha distàncies. A part, hi ha internet. Jo, personalment, tinc el 70% de clients que són de fora d’Amer, i no em plantejo canviar el lloc de l’oficina. Hi ha molts exemples de comerços, negocis, etc., que estan a poblacions petites i funcionen molt bé. Quan jo vaig començar, tenia un company que va iniciar el mateix projecte que jo. Ell va iniciar el seu negoci a Girona, i recordo que em deia: – Amer és petit, no faràs res. Per què no l’obres en un lloc més gran? Bé, jo encara estic aquí i malauradament ell no pot dir el mateix.

AM: Què els diries als que no veuen futur professional aquí? I als que tenen idees, però no s’acaben d’atrevir a posar-les a la pràctica per por de fracassar?

Que actualment hi ha molts ajuts per a petits i grans emprenedors. I que si en tenen ganes, endavant. Tenir un negoci té coses negatives, però en té moltes de positives, i si et surt bé és molt reconfortant.

AM: Antònia, ets una emprenedora d’Amer. Creus que Amer és un poble d’oportunitats?

Sí, totalment. Vaig tenir una noia treballant, la Lourdes. Tampoc creia massa en un negoci a Amer. Em deia: no funcionarà. I mira, em ve al darrere aquest novembre ha fet 16 anys que té la peixateria. Crec que falta molt d’esforç. S’hauria de fer un on pla per activar el comerç. Jo sempre he pensat que la competència és bona, és una oportunitat. A mi m’encantaria ajudar en aquest tema. Mireu, quan es va obrir el restaurant Absis, molta gent deia: “Un altre restaurant a Amer? En aquest poble tan petit? No anirà bé, la gent s’ho haurà de repartir i aquí tothom perdrà…” Aquesta discussió, la vaig tenir amb algunes persones, i sempre els deia el mateix: “No és cert, no es repartirà la gent actual, perquè en vindrà molta més. Per tant, hi haurà molt més a repartir i tothom anirà bé.” Efectivament, crec que el temps m’ha donat la raó. És una pena que la plaça d’Amer no estigui plena de comerços, plena de vida. Actualment ve molta gent a visitar el nostre poble; això s’hauria d’aprofitar. A part, a Amer tenim una de les empreses més grans de Catalunya. Molts dels seus treballadors es quedarien a Amer si tinguessin l’oportunitat. Potser hem de començar a replantejar moltes coses. També és cert que els comerciants actualment estan molt desanimats. Crec que s’hauria d’escoltar la seva veu. A la fi, són ells els que aixequen la persiana cada dia, els que parlen amb la gent. Per tant, ningú millor que ells saben les queixes dels clients. A mi, personalment, m’agradaria que hi hagés un comerç massiu al nostre poble. Crec que és un puntual que no s’ha de perdre. Necessitem que el comerç tingui vida i ganes de tirar endavant. Amer necessita el comerç i els seus comerciants. Jo encara recordo quan Amer era el primer poble de la comarca, per què no podem tornar a ser-ho?

AM: I la jubilació? Com es planteja si tens un negoci?

He de dir que cada cas és un món. És veritat que la majoria d’autònoms no poden dir “demà em jubilo” i ja està. Principalment perquè la majoria tenen el problema afegit que tenen una infraestructura la qual s’ha de desmuntar d’alguna manera. Per tant, cadascú ha de ser conscient del temps que necessita per planejar i saber què farà amb el seu negoci. Jo, personalment, ja l’estic reestructurant, perquè la cartera de clients que tinc no poden conèixer el meu substitut d’avui per demà, ho he de fer amb temps.

AM: Per acabar, què li diries a un emprenedor?

Li diria: endavant! I si algú necessita un cop de mà, soc aquí. Si puc ajudar, ho faré.